photography of city buildings
pexels-photo-786126

“L’emergència de l’Hàbitat Urbà: reptes i oportunitats” va ser seleccionat a la 5a convocatòria del  Projectes de Reflexió del Palau Macaya (Obra Social La Caixa), que té com a objectiu fomentar la reflexió i el diàleg al voltant del desenvolupament humà i la sostenibilitat, i potenciar els actors socials implicats. 

El cicle, amb una durada de 6 mesos, es compon de dues jornades obertes a la ciutadania, d’enfocament divulgatiu, i quatre espais de reflexió tancats que reflectiran la transversalitat dels assistents i recolliran les seves aportacions sobre la temàtica de l’emergència i la transformació de l’hàbitat urbà.

L’objectiu del projecte és generar propostes tangibles perquè el dret a l’habitatge es faci efectiu abordant el problema actual de l’habitatge, amb relació a la sostenibilitat ambiental, social, democràtica i econòmica, es busca detectar els obstacles als quals ens enfrontem, analitzar com els podem superar i definir objectius ambiciosos per aconseguir un hàbitat millor per a tothom.

II FÒRUM DE L’HÀBITAT. L’Emergència de l’hàbitat urbà: reptes i oportunitats

La jornada d’obertura va tenir lloc el dia 7 d’Octubre al Palau Macaya amb la presència de ponents nacionals i internacionals.

David Madden, codirector del Programa de Ciutats de la London School of Economics.

Leilani Farha, directora global de The Shift i exrelatora de les Nacions Unides per al dret a un habitatge digne.

Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe.

Albert Cuchí, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Anna Vergés, directora de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

Josep M. Montaner, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Irati Mogollón, sociologa i coautora del llibre Arquitecturas del cuidado.

Per saber més

Leilani Farha a la seva ponència sobre la mercantilització de l’habitatge i DDHH. II Fòrum de l’Hàbitat (octubre 2020)

Les ponències del II Fòrum de l’Hàbitat es poden veure aquí

L’origen del projecte es troba en la creixent preocupació que l’accés a l’habitatge digne i estable crea en les societats actuals. A escala global, estatal i local l’habitatge ha deixat de ser un dret social i humà per convertir-se en una bé mercantil. Des de la nostra entitat fem una reflexió que va més enllà, i l’habitatge no es conceptualitza com un ens autònom, com una edificació, sinó que és concebut en les seves interaccions amb altres reptes socio-urbans. La manca d’habitatge digne i assequible compromet la inclusió i mobilitat social, la igualtat, la salut i el benestar personal i la sostenibilitat ambiental. Vivim no només a un habitatge, sinó també al seu entorn, a un hàbitat. Considerem que desenvolupar aquestes idees i reflexionar sobre l’impacte que l’hàbitat té en l’individu, en la societat i en el medi ambient, és de vital importància si volem crear una societat més justa, democràtica i inclusiva. El que nosaltres anomenen «Emergència de l’Hàbitat» és una anàlisi del present, també una mirada al passat i un impuls cap al futur. Cap a un futur on el dret a la habitatge, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, deixi de ser una utopia i esdevingui una realitat.

La societat actual viu una emergència habitacional, social i climàtica que està posant a prova els seus fonaments. Des d’un enfocament holístic i prospectiu, a través d’aquest projecte de reflexió busquem solucions a aquest gran repte.

Rosa Panades, tècnica de projectes socials

TALLERS DE REFLEXIÓ

Durant els mesos de novembre, desembre de 2020 i gener i febrer de 2021 van tenir lloc 4 talles de reflexió on es van treballar, seguint la metodologia “Teoria del canvi” a través de la qual s’identifiquen els canvis necessari a llarg termini i es defineixen les solucions i els obstacles per aconseguir-ho, així com els agents involucrats per assolir aquest canvi.

Taller 1:  Hàbitat i habitatge: creant espais sostenibles i saludablesTaller 2: Habitatge: potenciant nous models d’accésTaller 3: La creació d’hàbitats inclusius: un repte actualTaller 4:  Hàbitat i democràcia: recuperant la participació social i política
Les ciutats, habitades pel 55% de la població mundial, ocupen el 3% del planeta, però representen el 80% del consum d’energia i el 70% de les emissions de carboni. Una gran font d’emissions provenen de l’habitatge, tant de la seva construcció com de les seves activitats diàries. Alhora, aquesta contaminació és font de problemes de salut: 10% de la mortalitat mundial és a causa de la contaminació. Reivindiquem una arquitectura que tingui com a finalitat crear espais de vida i benestar i que utilitzi materials saludables i que no contribueixin a l’escalfament global.“Les grans empreses fan negoci amb allò que figura en la declaració dels drets humans com a prioritari: l’accés a l’habitatge” (En defensa de la vivienda, Madden & Marcussen,2016). Aquesta frase descriu el sistema immobiliari actual: l’habitatge és un bé mercantil, no un dret social. Per frenar l’especulació i gentrificació que se’n deriven, és necessari no només reivindicar incrementar el parc d’immobles socials sinó també potenciar la promoció de noves fórmules d’habitatge, com el cohabitatge o cohousing, dins de les mesures d’una política d’habitatge efectiva. L’impuls de l’economia social i solidària és essencial per la seva capacitat d’inclusióL’urbanisme invisible i intangible, aquell que aflora del teixit humà i que es conceptualitza com a capital social, és destruit pels processos de gentrificació que deriven en l’expulsió de veïnes i veïns dels barris i en una exacerbació de la desigualtat i exclusió social. Hem de lluitar per afavorir polítiques públiques sensibles a la cohesió i a l’equitat, que integrin els principis inclusius de l’urbanisme feminista. Ens enfrontem a diversos reptes: l’envelliment, la feminització de l’exclusió residencial, l’emancipació dels joves i la immigració. L’accés a una habitatge és així clau per garantir la igualtat d’oportunitats, evitar la segregació social i espacial i la pobresa.La inseguretat residencial és un fenomen transversal que afecta àmbits de la vida com la salut, les relacions socials o la planificació vital. Afecta també al sentit de pertinença i l’arrelament: es produeix el que s’anomena alienació residencial, on les persones no senten seves les llars i espais que habiten, marcats per la precarietat, inseguretat i pèrdua de poder. L’hàbitat, però, pertany a la comunitat, hi ha una relació entre els espais públics i els seus usos i la democràcia. L’urbanisme pot contribuir, o no, a l’empoderament ciutadà.
Visualització a instagram IGTV @habitat8impulsVisualització de la presentació i conferències inicials, i de les exposicions de les taules i debat final.

Visualització del taller 1: 

El 30 de març tindrà lloc la conferència de cloenda el cicle, “Hàbitat i habitatge: conclusions, solucions i nous reptes”.

L’última activitat del cicle presentarà les conclusions dels tallers, incloent els passos a seguir per assolir els objectius futurs presentats, els actors que s’han d’involucrar i els passos i canvis necessaris per assolir els reptes detectats en relació a l’hàbitat i l’habitatge. Aquesta sessió estarà dividida en 4 blocs, que reflectiran els 4 eixos temàtics principals. Es donarà també una visió global del cicle, conectant i entrellaçant els 4 eixos per aconseguir una visió holísticai prospectiva del repte proposat. S’obrirà una ronda de preguntes al públic assistent, per tant, aquesta serà en part una sessió dinàmica amb l’objectiu d’afegir una nova dimensió, o matitzar, les conclusions dels tallers. Tancarà el cicle un ponent internacional.

Quins són els reptes i els obstacles principals identificats als espais de reflexió? Quines solucions i propostes s’hi han fet? La conferència final donarà resposta a aquestes preguntes i oferirà, a més, una visió global del cicle, tot connectant i entrellaçant els quatre eixos per aconseguir una visió holística i prospectiva sobre l’emergència de l’hàbitat urbà

La jornada es retransmetrà per streaming, podeu trobar el link aquí el dia de l’event.

Més informació sobre el cicle aquí